Reflexoteràpia

reflexoterapiaLa reflexologia és una tècnica molt antiga, desenvolupada especialment a l’Orient Llunyà, i que alguns anomenen Teràpia Zonal. La reflexologia confirma la relació i les connexions entre diferents parts del cos, i arriba a la conclusió que el cos sencer podria veure’s afectat a través dels punts de digitopuntura dels peus.

En examinar les diverses regions del cos es va descobrir que aquest podia dividir-se en deu seccions longitudinals (cinc a cada cantó del cos) des del cap als peus. Fent pressió sobre algunes parts d’una regió és possible afectar a d’altres parts del cos.

Molts de nosaltres, de manera inconscient o automàtica, utilitzem la pressió per alleujar el nostre propi dolor quan ens colpegem, per exemple.

Basant-nos en les antigues tradicions, els punts clau es troben en els peus, les mans i el cap, és a dir, en els extrems del cos, i aquests reflecteixen la situació de la part interna del cos. Posteriorment es va anar creant una cartografia del peu, tot observant les seves diferents formes i també la presència d’esquerdes, callositats, pèls, exfoliacions, etc. L’experiència va fer la resta.

Es va observar que la pressió exercida sobre els punts reflexes (d’un òrgan, per exemple) repercutia en el funcionament del propi òrgan, ja sigui la seva molèstia per hipofuncionament o per hiperfuncionament. La pressió sobre un punt reflex pot representar un estímul o sedar el funcionament d’un òrgan.

Es van observar també les diferents maneres d’estímul d’un punt, en forma de cercles o amb diferents graus de pressió, per exemple, i així es va anar ampliant successivament la tècnica experimental de la Reflexoteràpia Podal. Encara que científicament no es pugui demostrar de manera exacta el seu funcionament, l’experiència ens demostra que és eficaç i cura.

La reflexoteràpia ens ensenya que el cos és una unitat. Trobem la mateixa correspondència que en els peus a les mans, encara que la sensibilitat dels punts és menor, i també al pavelló auditiu (auriculoteràpia), en la columna vertebral, a l’iris de l’ull, etc. L’iridologia és bona tècnica de diagnosi, però no serveix com a tractament. En canvi, en reflexologia la presència de callositats, pigues, obscuriments, zones rugoses, etc., i la sensibilitat sobre els diferents punts ens indiquen la forma de diagnosi i ens dóna la possibilitat de tractament.

La reflexologia és bàsicament una tècnica energètica, una digitopuntura. Altres tècniques energètiques ben conegudes són l’acupuntura i la magnetoteràpia, entre d’altres. Gràcies al seu caràcter energètic pot aplicar-se la reflexologia en totes les dolències del cos físic i d’òrgans interns, tant per disfunció alimentària com energètica (buit o excés); tot i això la reflexologia pot ser útil per alleujar problemes de l’estat d’ànim per la seva actuació sobre les zones del cos en les quals somatitzem el conflicte.

La reflexoteràpia podal és una teràpia de les més humils; el terapeuta es posa «als peus del pacient». El massatge, com qualsevol altre massatge, representa un intercanvi energètic fruit de l’encontre entre el pacient i el terapeuta. El treball amb les mans també és un estímul per qui el dóna, i per sobre de tot, és molt agradable.

La reflexoteràpia podal és molt efectiva pel tractament de disfuncions dels òrgans interns: sistema gastrointestinal, sistema urinari, menstruacions doloroses, sistema circulatori, etc.