Kinesiologia

kinesologiaLa kinesiologia és la tècnica de testar els músculs per obtenir una informació exacta dels desequilibris del cos humà.

Inicialment, aquesta tècnica s’utilitzava només per comprovar el moviment, l’abast i el to del múscul dins els àmbits de la traumatologia, fisioteràpia i quiropràxia. Posteriorment, es va descobrir que cada múscul principal del cos tenia relació amb un òrgan determinat, de tal manera que una debilitat en la força muscular significava que existia un problema amb el nivell d’energia de l’òrgan en qüestió. També es va observar que tractant al múscul i reforçant-lo es millorava considerablement l’òrgan.

Més tard es van anar establint relacions entre els músculs i els meridians d’acupuntura de la Medicina Tradicional Xinesa.

També es van descobrir uns punts al cap anomenats neurovasculars, relacionats amb la circulació sanguínia de cada òrgan, i uns altres punts anomenats neurolimfàtics, distribuïts al llarg de tot el cos i relacionats amb la circulació limfàtica dels òrgans.

Es va observar, després, que cada òrgan millorava amb un determinat tipus de nutrient (una vitamina, una sal mineral o un oligoelement) de manera que el múscul dèbil millorava amb la sola presència del nutrient en qüestió (situat a la boca del pacient) i que la seva ingestió resolia la debilitat del múscul i millorava l’òrgan.

A aquesta ciència se li va donar el nom de Kinesiologia aplicada.

Per aconseguir millor precisió es va introduir un nou test muscular: Arm Reflex (reflex del braç), que a diferència de la kinesiologia aplicada, treballava amb el pacient còmodament estirat panxa enlaire i comprovava la diferència de to entre les cadenes musculars dreta i esquerra, amb una lleugera comprovació de la longitud dels braços. Això permet fer més comprovacions sense que la persona es cansi. Aquest nou sistema de treball fou anomenat Kinesiologia Holística.

El seu abast és molt ampli, ja que després d’un protocol d’entrada que ens permet accedir a la informació del cos, podem buscar camps de treball preferent al nivell energètic, nutritiu, emocional o estructural, i dins de cadascun d’aquests buscar informació i saber quin tractament és el més adequat.

Amb aquest sistema podem testar tot tipus de nutrients, vitamines, sals minerals, oligoelements, fitoteràpia, flors de Bach, sals de Shussler, homeopatia, etc. i saber quins òrgans estan afectats, quin segment vertebral cal manipular, quina és l’emoció o el sentiment que altera a la persona, quin meridià està afectat, quin és el punt d’acupuntura que cal punxar i durant quant temps, les dosis dels nutrients i en quin període cal prendre’ls,… El cos ens parla de les seves necessitats, només cal saber preguntar-li i saber escoltar-lo.

Crec que una aportació important de la kinesiologia rau en la facilitat que ens dóna per conèixer la preferència de treball terapèutic. Posem un exemple: una lumbàlgia, moltes vegades de repetició, pot ésser originada per una fixació vertebral (treball del camp estructural, quiropràctic) o ésser originada per una carència nutritiva d’aigua o vitamines (treball del camp químic), o bé haver sigut originada per un excés d’energia al meridià del ronyó o circulació sexe (camp electromagnètic), o fins i tot ésser conseqüència d’un ensurt o una situació de por o agressivitat (camp emocional). Conèixer la preferència de tractament en aquest cas és de vital importància, quantes vegades hem fet teràpia manual o hem receptat nutrients sense èxit, i no perquè no fossin els adequats, sinó perquè no era el tractament preferent en aquell moment!

Alguns autors diuen que l’inici de la malaltia és mental, fruit de la relació amb la gent que ens envolta. Generem conflictes en forma de sentiments per emocions que no aconseguim expressar adequadament. Això afecta al nostre nivell energètic i els nostres meridians s’alteren; posteriorment afecta al nivell químic del nostre cos i finalment al nivell estructural.

La kinesiologia és un art, el d’aconseguir informació del cos mitjançant un test, i això és sens dubte aplicable a qualsevol tipus de malaltia i molèstia aconseguint uns resultats excel·lents.