Homeopatia

homeopatiaL’homeopatia és una ciència mèdica que basa la seva curació en la llei de similitud: similar cura a similar. El remei més adequat per curar una malaltia és aquella substància que, administrada a persones sanes, produeix els mateixos símptomes que els que presenta el pacient al qual es pretén curar.

Altres lleis homeopàtiques ens indiquen com cal administrar el medicament: un medicament administrat en dosis infinitesimalment petites és capaç de curar la malaltia que genera el mateix producte administrat en dosis altes. Per exemple, els símptomes produïts pel verí d’una serp poden ser guarits si s’administra el mateix verí diluït en dosis infinitesimalment petites i potenciades d’acord amb les normes de la farmacopea homeopàtica. A la substància medicinal cal sotmetre-la a un procés progressiu de dilucions i sucusions que la fan més innòcua i a la vegada més potent per ser utilitzada com a remei homeopàtic.

Existeixen diferents sistemes d’elaboració dels fàrmacs homeopàtics: l’escala centesimal, la decimal i la cinquantamilesimal, entre d’altres. I cadascun amb les seves característiques: uns més aptes per a malalties físiques agudes, d’altres per problemes més crònics.

Per l’homeopatia no és tan important el diagnòstic d’una malaltia com l’atenta observació de tots els símptomes del malalt, entès com una totalitat, ja que la malaltia només apareix com a fruit del desequilibri en la força vital de l’individu.

L’homeopatia presta molta atenció als símptomes mentals, ja que acostumen a ser els que més influència tenen sobre el cos físic, i també als símptomes generals com el fred, la calor, la suor, la son, els desigs i aversions alimentàries, etc. Hi ha  vegades que les persones patim símptomes característics, normalment en forma de sensacions, que són molt valuosos per prescriure correctament i que no tenen cap mena de valor per la medicina al·lopàtica (la medicina convencional).

En definitiva, mitjançant l’estudi intens de tots els símptomes del pacient l’homeòpata es genera una imatge global de la situació de la persona i li administra el medicament que més s’assembla a la seva imatge, la qual cosa permet millorar l’energia vital de la persona i, com a conseqüència, restablir la seva salut.

L’homeopatia és una ciència que es basa en el reconeixement de la capacitat innata de l’organisme per mantenir-se en equilibri, per mantenir-se sa, gràcies a la força vital que regula les nostres funcions i reacciona de manera automàtica davant les agressions externes amb l’objectiu de retornar-nos la salut. La força vital la posseïm tots els éssers vius i representa la capacitat curativa de la pròpia natura.

L’homeopatia actua a favor del cos, i no en contra dels símptomes.

Aquesta ciència mèdica és efectiva amb la major part de malalties físiques i psíquiques, i té l’avantatge, davant la medicina al·lopàtica, d’estar alliberada de qualsevol efecte secundari. És molt adequada per nens, adults o gent gran, molt útil per malalties cròniques i agudes que no han obtingut resultats amb d’altres teràpies, per prevenir recaigudes i per tots els problemes de pell, al·lèrgies, etc.

Tots els medicaments homeopàtics han sigut –prèviament a la seva utilització– experimentats amb éssers humans sans, i s’han recopilat a consciència els símptomes, els quals són els que ens ajuden a prescriure.

En homeopatia s’utilitzen més de tres mil medicaments provinents del món vegetal, animal i mineral, encara que els més comuns són molts menys i afortunadament avui els podem trobar a qualsevol farmàcia.

I ara una pregunta freqüent: Homeopatia unicista o bé pluralista? Prendre un sol medicament o combinar-lo amb d’altres a la vegada?

Prova d’escoltar dues músiques a la vegada i tindràs la resposta. O si no observa com et sents quan et parlen dues persones al mateix temps. S’ha d’individualitzar.